Com matar el pu(n)to es

Em cago en el Google, en el Blogger i en la puta mare que els ha parit. Des d'ahir afegeixen automàticament el domini .es al darrere del blogspot.com, no sé si per indicació de la fundació FAES o per iniciativa pròpia...

El cas és que no em dóna la gana de ser etiquetat com allò que ni sóc ni vull ser, espanyol. Com que encara no estic prou emprenyat com per cremar el dni, el passaport i de passada uns quants desgraciats dels que vostès i jo sabem, de moment m'aconformo amb matar ejpañia des del punt de vista virtual. Un dia d'aquests, però, pensaré alguna manera de putejar Larry Page fins que pixi sang, per cabró...

En aquest enllaç trobareu unes línies de JavaScript que heu d'afegir a l'encapçalament de la plantilla del vostre bloc. Eliminareu el .es, i internet seguirà sent un territori hostil per als colonitzadors, com ha de ser...

#elfocpurifica

Ni un pam de net...

El PP ha fet una entrada de cavall a les institucions de l’estat ejpañiol, i aprofitant la seva majoria absolutíssima al legislatiu, el passeig militar en què han convertit l’acció del govern central i el control quasi generalitzat de tots els altres nivells de les administracions públiques arreu (llevat de Catalunya, on per desgràcia són cada cop més poderosos, i Euskadi), han pervertit Weber del dret i del revés, i han començat a ocupar llocs de treball estratègics en institucions públiques i parapúbliques i a agrair amb suculentes menjadores els serveis prestats pels seus fidels, amics i familiars.

En els darrers dies, s’ha fet pública una llista de familiars i amics de membres del PP, com ara mitja família de Dolores de Cospedal, un cunyat de l’Arias Cañete, un fill de l’Esperanza Aguirre, un fill de Marcelino Oreja, un fill de Calvo Sotelo, una neboda de Fraga o l’exdona de Rato, que han ocupat o estan a punt d’ocupar discretes però molt rendibles canongies a diversos xiringuitos públics. Tot i que és lleig, no deixa de ser curiós que els propagadors d’aquesta informació siguin mitjans afins al PSOE, com el País, i que la gola profunda que ha cantat la informació sigui una font del propi PSOE.

Això, a un nivell més domèstic, també està passant a llocs com Extremadura segons aquest article d’Asier Martiarena que ratlla la comicitat, o a València segons aquesta denúncia de la coalició Compromís que xifra en 15.000 els endollats del sud. O sigui que el PP, més enllà de les grans corrupcions vinculades al País Valencià, les Illes i altres llocs on han posat directament la mà a la caixa, també fomenta i encobreix una corrupció de baixa intensitat basada en el nepotisme i el clientelisme més primitius… 

Ara bé, si ens mirem aquest bloc d’uns anònims empleados públicos de la Junta d’Andalusia a Córdoba, surten a la llum ni més ni menys que 104 casos d’endolls laborals de gent afí al PSOE. Llàstima que la font de la majoria de casos és l’infumable Libertad Digital, l’altaveu virtual de Jiménez Losantos. I si ens mirem aquest article del Mundo, o aquest altre d’Interlobotomía, veurem alguns centenars més de corrupteles de petit format perpetrades per membres del PSOE. Per molt que les fonts informatives tinguin poc crèdit, és impossible que s’inventin més de tres-cents bulos… Alguna cosa hi deu haver…

En un pla més nostrat, les males llengües situen germans, fills i cònjuges de CiU en alguns llocs ben pagats de la Generalitat i institucions afins, mentre que antics alts càrrecs d’ICV, aquells que són roigverdvioleta però vesteixen car i mengen bé, han aprofitat la seva sensibilitat mediambiental per fitxar pel grup Agbar, que retorna favors prestats… I en l’àmbit d’ERC, des de vetllades acusacions de nepotisme a la Cerdanya fins a afirmacions gruixudes com la de la connexió Amorós-Palmada que fa aquest bloc, o aquesta llista de suposats estòmacs agraïts d’aquest altre, permeten pensar que quan s’han remenat cireres la temptació de menjar-se’n alguna és també molt elevada… 

O sigui, que no hi ha ni un pam de net... Cal, segurament, una modificació profunda dels mecanismes d’accés a la funció pública, i més segurament encara una mutació intensa del sistema de selecció i elecció de les elits polítiques que resituï el rol dels partits polítics i eviti que es converteixin en gegantines agències de col•locació. (I alhora, atès que aquest tema com gariebé tots té més d'una cara, una redignificació de la política que eviti que es malpensi de qualsevol pel sol fet d'haver estat membre d'un partit o familiar d'un polític. Hi ha grans professionals que han vist arruïnada la seva carrera per això.) O això, o una foguera ben grossa…

Imams, periodistes, mal parits i politicastres

Sexualitat i procreació són indestriables. El sexe per plaer i prou és pecat. El sacerdoci és només cosa d’homes. L’avortament és un crim. Anar amb la dona d’un altre és pecat. La homosexualitat és pecat. L’església és una institució de les que al llarg de la història ha fet més per posar fi a l'esclavitud i per la igualtat de la dona. Els catòlics són els únics que mantenen la consciència moral d'Europa. Hi ha molta gent que ha intentat destruir l'Església. Els comunistes ho van intentar d'una manera. Els liberals ho intenten d'una altra.

Qui diu aquestes bestieses és el bisbe Novell, de Solsona. I ningú no se n’escandalitza. Algun mosso d’esquadra va a enregistrar els seus sermons per veure si s’hi troba alguna proclama legalment punible? Algú s’entretindrà a identificar qui i què representa aquest senyor dins de l’església catòlica abans de desqualificar globalment la seva religió i els seus fidels?

L’imam de l’oratori de Terrassa està sent investigat per la policia, segons informen el País, la Vanguardia i l’Ara, entre d’altres mitjans, perquè segons diuen ha recomanat corregir les desviacions de conducta de les dones musulmanes fent servir mètodes violents. Algun mosso d’esquadra va a enregistrar els seus sermons? Tenim traductors prou fiables? Tenint en compte que l’àrab clàssic és incomprensible per a la majoria de fidels, i que per tant els sermons d’aquest home deuen ser fets en darija, algú s’ha pres la molèstia de fer-ne una interpretació tenint en compte les limitacions expressives d’aquesta variant dialectal? Com és que la pròpia comunitat musulmana el defensa? Com és que cap dels mitjans que corren com mosques cap a la merda quan hi ha notícies d’aquest tipus s’ha pres la molèstia de contactar amb l’ISOR o amb algun expert mínimament homologable, per tal de saber l'origen, la història i l’orientació ideològica de l’associació que manté l’oratori, el paper dels imams a l’islam (que no són capellans, sinó uns mandaos, per dir-ho planerament i simple) i la tipologia de les (males) relacions existents entre la UCIDE i el CICC? Algú amb dos dits de front i de coneixement pensarà que aquesta (probablement falsa) denúncia s’inscriu en el marc d’una batalla teològica i d’influència i poder entre musulmans? Algú s’entretindrà a identificar qui i què representa aquest senyor dins de l’islam abans de desqualificar globalment la seva religió i els seus fidels?

L’amic Joan Manel Oller ha tornat a fer de periodista desinformat i ha disparat aquest article naïf i políticament correcte, en lloc de pensar que tot això està passant per alguna cosa més que per primitivisme, encarregar un article decent i fer una mica de periodisme d’investigació amb majúscules. I, és clar, no ha aconseguit altra cosa que encendre els anticossos dels fills de puta de sempre, i posar-ho a huevo perquè els plataformos i altres gilipolles disparin amb bala, comencin a barrejar la guerra santa amb els ous ferrats i desbarrin intensament…

El problema és que aquestes coses no poden explicar-se amb frases simples de subjecte, verb (a ser possible transitiu) i predicat. Calen subordinades, notes a peu de pàgina i algunes figures retòriques. I ja sabem que els interessats a parlar d’aquestes coses per càlcul polític i no per voluntat de millorar la societat no estan per orgues…

Començant pels genials politicastres locals, que només saben dir que l’imam era enrotllat i simpàtic, i que segurament per això deu ser innocent. Hòstiaputa, el mínim que se li pot demanar a un responsable de la gestió pública d'aquests afers és que s’informi, que no la cagui gaire, que digui coses amb sentit i que més enllà del comentari de cafè que hagués fet la meva àvia aporti alguna llum al tema. Gràcies.

Qui planta cara a qui?

Rajoy a Brusel•les dient amb cara de mal de ventre que només pot suportar un dèficit del 5 i pico per cent? Brusel•les a Rajoy dient que una polla, que o el tres o multa al canto? Mas a Rajoy dient que carregar el vuitanta per cent del dèficit a les autonomies és de triler i que vol el pacte fiscal? Joana Ortega als funcionaris dient que passin pel platet d’almoines i que es pintin a l’oli la paga doble? Els funcionaris dient que en aquestes condicions treballarà productivament la seva puta mare? El Banc Sabadell demanant encara més diners públics per fer fusionfiction? La gent normal cremant la seu central del Banc Sabadell amb la seva cambra cuirassada, els seus directius i els seus bitllets a dins? 

Massa notícies contradictòries, i massa gent que planta cara de cara a la galeria i prou. Llegiu al Sabrià, que té més lucidesa que la majoria de ministres, i acolloniu-vos. O emprenyeu-vos. O feu el que vulgueu, però no us tanqueu a casa. Comença a ser hora de liar-la parda…

Un mal dia

Avui em sento així...

I ja no sé si és per causa del Vidal-Quadras,

del Mas,

del Rajoy,

o de la Merkel.

El cas és que tinc ganes de fer foc nou amb unes quantes coses

per evitar ser presa fàcil dels amants del dolor

i poder tenir quan s'acabi el meu temps al món una pinta mínimament presentable.

En qualsevol cas, #elfocpurifica!

Començo a estar-ne fins als collons, del Rosique i els seus sequaços

Els fatxes de Plataforma per Catalunya no tenen gaire feina, pel que sembla, i es dediquen a enviar correus electrònics per fer-se propaganda gratix i de passada presentar-se com a víctimes... (De passada, m’assabento que el jutge té dos dits de seny i els ha engegat a cagar a la via, comme il faut) Us ensenyo, en primícia, un facsímil de la merda que tot just avui, 23 de febrer (quin dia, déu meu), els fatxes estan escampant.

Si cliqueu a l’enllaç que els cabrons aquests indiquen com a argument d’autoritat, a banda de fer-vos un fart de riure, descobrireu que segueixen difamant i dient bestieses amb la mateixa alegria que fa un mes. Ja vaig defensar-me oportunament en el seu dia, i no cal afegir-hi res més...

Per cert:

• l’alertadigital aquesta diu que “los denunciantes aportaron las pruebas que acreditaban los hechos”, prenent part així, il·legítimament, en l’afer. Ergo, l’alertadigital no és un mitjà de comunicació, és una merda propagandística.
• Alertadigital no s’identifica correctament i com estableix la llei en cap moment, a excepció feta de la signatura d’un tal Armando Robles, un acreditat fatxa, a la manxeta del seu web. M’estan entrant ganes d’empurar-los a denúncies fins al dia del judici final, i els agraïré que deixin de tocar-me els collons.
• Alertadigital il·lustra la gasòfia aquesta que han publicat amb una foto robada del meu perfil de google i la subtitula “Carles Feiner, el dirigente de ERC denunciado, fotografiado a la salida de su domicilio”. Ja vaig dir en el seu dia que NO sóc dirigent d’ERC, hòstiaputaja. A banda d’això, informo als sagaços i imaginatius pseudoperiodistes aquests que la foto en qüestió està presa a Palerm (Sicília) l’any 2009, i que no tinc el plaer de tenir domicili a Itàlia. Espero que no utilitzin aquesta informació per buscar-me imaginatius contactes amb la màfia siciliana...
• Abans d’ahir el fill de puta del Rosique es devia equivocar i em va demanar amistat al facebook. Com que suposo que no és subnormal del tot va adonar-se del desastre i va anul·lar la invitació al cap d'una estona, pèrò quan ja m’havia arribat... Evidentment, el vaig posar a la meva llista negra del facebook i el vaig denunciar a l'administrador del sistema per molestar-me, acció inútil però prou simbòlica. Que en quedi constància pública. Si més no, per deixar clar qui és qui està buscant les pessigolles més enllà del que és raonable.

Per cert, això està deixant de ser un tema polític i comença a esdevenir un tema personal. I la gent inconscient probablement oblida que la seva adreça és fàcilment localitzable, especialment si es té telèfon fix, no s’han pres precaucions especials i es viu a l’entorn del passeig 22 de juliol. Se m’està acabant la paciència...

PS. Els sindicalistes xarnegos i els simpatitzants de PxC, per descomptat, NO mereixen la mateixa consideració que els imams, siguin musulmans, sintoistes o satànics. Simplement no en mereixen cap, de consideració. I punt. Ja n'hi ha prou de relativisme nyonyo.

I les polítiques actives d'ocupació, qui les farà?

Boutade, ultraliberalisme aplicat a la metodologia, o el sentit comú dels ramaders alemanys? Quines bases metodològiques convenen a casa nostra?

Aquest matí, la directora del SOC, Esther Sànchez, ha presentat el Pla de desenvolupament de Polítiques actives d'ocupació 2012-13. Ho fa una mica més de mig any després de la primera “Diagnosi del mercat de treball de Catalunya”. (Que és la primera ho diu el web de la Generalitat, no jo, en un excés de triomfalisme, èpica i imaginació inadequat per als temps que corren).

Necessito una mica de temps per llegir, metabolitzar i valorar. Però em sembla que tenim mala peça al teler...

I més si tenim en compte que també aquest matí l'Eduard Jiménez ens alertava sobre el risc que la disposició addicional dotzena de la darrera reforma laboral recentralitzés les PAO. Sembla que les comunitats autònomes deixaran de tenir competències per la via brava...

Veurem qui té raó, o si al capdavall la el govern de la Generalitat ens enganyarà, també, en aquest tema.

(Per cert, ja seria hora que algú recordés que els ajuntaments són els qui tenen més experiència, capacitat i proximitat pel que fa a planificació i execució de les PAO. Per començar, la Generalitat podria ajudar georeferenciant les dades estadístiques del SOC a nivell de secció censal INE, en lloc de posar pals a les rodes locals. I, en segon lloc, podria plantar cara al PP en alguna cosa.)