Que bé que viuen a Espanya!

Una qualitat de vida "que te mueres", en paraules d'una funcionària càntabra. Assentaments urbans equilibrats, raonables en grandària (la província de Palència sencera té menys persones de més de 65 anys que la ciutat de Terrassa), amb bones infraestructures, amb projectes de desenvolupament local ben suportats per fons europeus...

Sense contaminació, sense barris marginals a la majoria de municipis, amb accés universal a la cultura, la formació i les noves tecnologies. Amb oportunitats d'ocupació estable i raonablement retribuïda en el sector públic, i amb bones perspectives professionals en el sector privat en la majoria de llocs que no han estat atacats pel virus de l'especulació urbanística.

Amb taxes d'immigració estrangera inferiors al 5%, i amb els pocs immigrants que han arribat al lloc atrets per capil·laritat, provinents de les grans aglomeracions urbanes (Madrid, Llevant, Catalunya) amb un procés d'aculturació ja pràcticament complet i que sistemàticament ocupen els nínxols inferiors del mercat de treball sense competència real amb els autòctons, massa exigents i força acomodats.

Amb un atur estructural proper al 10%, sí, però molt petit en termes absoluts, i format majoritàriament per dones que han acabat el seu periode reproductiu i pels típics aturats lumpen de llarga durada comuns a totes les societats occidentals. Quasi Arcàdia, vaja!

Quan els tanca una trista empresa de galetes munten un gran pollastre i reben ajuts estatals a cabassos per a la reconversió del sector. No tenen en compte que el diner que els permet aquesta vida pròpia de maharajàs hindús prové de territoris esgotats, maltractats fiscalment, i amb unes tensions socials considerables degut a la mala distribució de la població i dels recursos. O sí, que ho tenen en compte? (Per si de cas, jo també vull la independència) ;-)

Representacions de la immigració

Les representacions de la immigració als mitjans de comunicació i a les diverses formes de producció cultural –novel·la, cinema, cançó...- contribueixen a crear un imaginari col·lectiu i popular sobre aquesta realitat social. Els discursos literaris o audiovisuals formen aquest imaginari, però també és cert que alhora estan condicionats per l'experiència social de la immigració, que és específica de cada context històric i social.

Les jornades Les Representacions de la Immigració, que celebrem a Terrassa el proper divendres 30 de maig, es proposen reflexionar sobre el procés creatiu que a Catalunya s'ha atrevit a parlar de la immigració, sobre el tipus d'imatges que ha creat i sobre la seva possible influència en l'evolució social d'aquesta realitat.

Podeu descarregar-vos el programa de la jornada aquí. Us convido a anar-hi!

Llàstima de pluja: Cornellà pintava bé

S'ha hagut de suspendre l'actuació castellera de la festa major del Corpus, a Cornellà, degut a la pluja. I és una llàstima, perquè amb tota probabilitat els Minyons hauríem estrenat aquesta temporada el dos de vuit amb folre.

Sembla poca cosa, venint d'on venim. Però no ho és. Enguany tornem a tenir un equip de canalla que mostra molt bones maneres, i sembla que el rejoveniment dels troncs tans anys ajornat comença a fer-se realitat.

No puc parlar gaire: m'estic convertint a marxes forçades (i ben de gust per altra banda) en un minyó de diades importants. La feina i la mandra, a part dels anys, m'estan empenyent cap aquí. Però divendres passat vaig veure un molt bon assaig, i només cal que alguns com jo ens animem i anem a més assaigs i a més actuacions, a banda de no cessar en la captació de nous castellers. Em sembla que, per fi, s'apunta un relleu generacional. M'agradarà veure tot el que podrem fer en uns mesos si donem el callo!

Raimon

Aquest matí, tot anant a treballar, m'he mig emocionat escoltant per la ràdio la crònica del recital de Raimon d'ahir a la Complutense de Madrid. "Gallina de piel" absoluta, i els ulls humits, aquells ulls humits que no vessen llàgrimes però que quan els veiem envermellir en la cara de la gent gran de la nostra família ens diuen tantes coses...

Jo només tenia quatre anys, al maig del 68... No és, per tant, un "remake" d'un record biogràfic. És la "re-vivència" d'un record que s'havia instal·lat a la meva memòria amb la lectura, la ràdio, la tele, els discos de vinil i l'experiència transmesa pels meus... És la prova viscuda en la pròpia carn de l'eficàcia del grup com a transmissor de sentiments, com a cohesionador de voluntats, i de la família com a educadora de sensibilitats, com a mestra de vivències.

Estic content d'haver pogut sentir això. I me n'alegro pels que ahir també van experimentar aquest sentiment en directe... En dono les gràcies a la meva família, als meus amics de joventut i a en Raimon.

Llengua pròpia...

La meva, en sentit físic

La meva, en sentit comunicatiu (i totes les que puc parlar, de fet també em són pròpies)

La que em menjo, en sentit gastronòmic

La que és parlada pels pobladors històrics d'un lloc: l'alemany a Berlín -i no el turc-, l'islandès a Reikjavik -i no l'anglès-, el wolof a part del Senegal -i no el francès-, el francès a París -i no l'àrab-, l'occità a Pàmies -i no el francès-, el català a ca n'Anglada -i no el castellà, ni l'àrab-.

Com sempre, hi ha qui confon les persones i els territoris.

La llengua pròpia de cadascú és la seva. La llengua pròpia d'un lloc és una, la que toca a cada lloc. Que no ens enganyin!

(Qui ens vol enganyar, normalment, o és un imperialista o és un ruc)

Doneu pel sac al Vidal-Quadras! (i al Borrell, i a tots els jacobins)

Malgrat que la idea d'una Europa unida em sembla una collonada, i caldria abandonar la ingenuïtat que sosté que units a Brusel·les serem més lliures que units a Madrid.

Malgrat que això de la unió monetària em sembla una salvatjada que ens priva de la sobirania més elemental pel que fa a la política econòmica, ens resta competitivitat i ens dificulta les exportacions.

Malgrat que els euròcrates s'han proposat envair els espais de llibertat més elementals, i estan disposats a perpetrar directives i lleis que regulin tots els aspectes de la nostra vida.

Vaja, que m'agradaria que la Unió europea se n'anés al carall i es poguessin desfer cinquanta anys de globalització salvatge al servei de quatre rics. Malgrat això, us recomano que visiteu el web del Parlament Europeu en català. Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial.
Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català (*), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut.
Per tant, passeu aquesta informació als vostres contactes: com més visites més possibilitats hi ha que s'ho repensin!

I no perque el Parlament europeu serveixi per gaire res... Simplement, per tocar els collons als jacobins....

* Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància demogràfica, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu.

La desafecció, de nou

Factors estructurals de la desafecció política, segons l’Informe al respecte encarregat per la Generalitat a un grup d’experts:
*el canvi en els valors dominants de la nostra societat, que accentuen l’individualisme, l’aspiració de més benestar personal i menys preocupació per l’interès general
*la globalització econòmica i social, que limita els marges d’actuació i l’efectivitat dels poders polítics tradicionals
*la inadaptació de les institucions polítiques i dels partits a les condicions de la societat actual i la percepció de la política com un “espectacle”
*el rol dels mitjans de comunicació que alimenten una imatge parcial, banal i negativa de la política
(PD: si voleu accedir a l'informe i comprovar que no us estic enredant, punxeu aquí)

Traduït al cristià:
-la gent és egoïsta
-l’acció política és inútil davant del poder econòmic
-el sistema de partits és un circ
-els mitjans de comunicació volen vendre com més millor, i prefereixen entretenir en lloc d’informar

Per arribar a aquestes conclusions, no feia falta cap estudi...

Segons l’estudi, la recuperació de la confiança passa per treballar, de manera persistent i simultània, en tres direccions :
*més intel·ligibilitat, perquè la complexitat dels processos polítics i de les qüestions que aquests processos regulen dificulten la seva comprensió per una part de la ciutadania
*més transparència i participació, perquè sovint aquells processos es desenvolupen de forma innecessàriament obscura i distant de la ciutadania afectada i queden reservats als “professionals de la política”
*més responsabilitat i rendiment de comptes, perquè la resistència dels actors polítics principals a donar comptes de les seves actuacions és una de les causes principals de la desconfiança ciutadana i un incentiu per al comportament desviat o il.lícit d’alguns d’aquells actors

Traduït al cristià:
-la gent és tonta, i cal adaptar la política al seu nivell
-els processos polítics són inútils pel que fa als seus efectes, i a sobre són obscurantistes. Ergo, la gent pensa que els polítics hi guanyen alguna cosa. Hem de fer desaparèixer l’escenografia de la política, i quedarà palès que els polítics tenen tan poc poder com els altres ciutadans ;-)

En lloc d’atacar les causes estructurals, volen modificar els mètodes. Volen curar una pulmonia amb pastilles juanola...

Llistes obertes, ja.
Transformació dels partits en agrupacions d’electors, territorials i sectorials.
Establiment de mecanismes de democràcia directa a tots els nivells de l’administració.
Sistema electoral mixt, amb circumscripcions petites uninominals majoritàries i grans circumscripcions amb llistes obertes i elecció per sistema proporcional.
Vot electrònic segur.
Sistematització i aprofundiment dels mecanismes de participació telemàtica.

Només per començar... A partir d’aquí ja en parlarem.

Sense paraules

Aprovarem l'Estatut que proposi el Parlament de Catalunya.
Publicarem les balances fiscals Catalunya-Espanya en menys de dos mesos.
Tindrem un nou model de finançament l'agost de 2008.

El més important esdeveniment que es celebra a Catalunya (juasjuasjuas)

Ni el Construmat, ni el Sonimag, ni el 3GSM, ni l’Onze de Setembre, ni sant Jordi, ni sant Fèlix, ni les Fires de sant Narcís, ni les Festes de la Mercè. Segons l’impagable García Prieto, l’esdeveniment més important de Catalunya és la Fehria de Abrí.

N’estic fins als collons, del García Prieto, de la mare que el va parir i dels que se l’escolten. Em fa enveja perquè és l’únic mortal que ha aconseguit des de temps immemorials una pasta gansa (225.000 euritos enguany, sumant les aportacions de la Dipu, la Gene i l’Ajuntament de BCN) per aguantar dret un negoci que no s’aguanta per enlloc, on s’hi barregen pelotazos inexplicables, clientelismes fastigosos i pors atàviques.

N’estic fins als collons, del morro que gasta el García Prieto, però també de la credulitat de la majoria de mitjans. Quan ell ven que al paradís del fino, el rebujito i les cutrades de rigor hi van dos milions d’imbècils, algú pica i s’ho creu.

Però encara estic més fart del capteniment de la majoria de polítics, ERC inclosa, que en lloc de denunciar aquest delinqüent al jutjat perden el cul per sortir a la foto i posar “casetas” a aquest antre de putrefacció, per a major glòria dels negocis obscurs d’aquest arribista i dels seus acòlits.

La Fehria de Abrí és un engendre del passat, pensat per acollonir les elits amb el fantasma de la immigració espanyola no assimilada que, resident a l’àrea metropolitana, podia decantar majories electorals (i, de passada, per fer calers). La majoria d’aquesta suposada massa social s’està acostant a la fi de la seva vida… I les generacions que han engendrat, li agradi o no al García Prieto, són catalanes.

Per tant, no cal esperar que la Fehria s’actualitzi, amb l’aportació dels nous immigrants. Només cal esperar que, sortosament i inevitable, es mori d’una vegada. Encara que això no li agradi al García Prieto perque suposa la fi del seu negoci mafiós. Que es foti…