Com sempre, la vida barreja notícies alegres i tràgiques de manera indiscriminada. I en aquesta festa major no hi ha hagut excepcions.
Estic molt content de l'homenatge que ha rebut l'amic Ramon Codinas en forma de Capgròs de l'any. En ell s'homenatja la seva llarga i generosa trajectòria en els Minyons, però també els centenars de persones anònimes que fan possible que la ciutat gaudeixi d'una de les millors colles castelleres del país.
També estic molt content del còmput global de castells que ens ha deixat la festa major: cinc de vuit a vigília, i la millor actuació de l'any el diumenge, amb 3 i 4 de 9 folrats, el 3 de 8 amb el pilar carregat, i un magnífic pilar de 7 amb folre. Es va avançant, i es va avançant també en el rejoveniment de les aliniacions. Això és bo, i hem de fer tot el possible per completar aquest recanvi generacional el més aviat possible!
I estic trist per la injustícia de la mort d'una persona jove, vital i entusiasta. En Toni Donaire ens ha deixat, i serà difícil omplir el seu buit. Des d'aquí, una abraçada a l'Àngels, el Marc i la Maria. Us admiro per l'enteresa amb la que esteu afrontant el dolor i per la vostra generositat amb la colla. Ànims, i endavant!
6 comentaris:
Moltes gràcies Negre. Aquest capgròs és dels Minyons i, com bé dius, ha de representar tots els minyons, tots aquells companys que hem fet que la colla hagi arribat tant i tant amunt durant tants anys de matxacona constància. És un graó més en la nostra implicació amb la ciutat ..i ara ja tocaria un carrer o una plaça, oi? ;)
I el fet que hagin triat la meva carota per il·lustrar tot això naturalment em fa moltíssima il·lusió, i no puc dir res més que és tot un orgull i un gran honor poder representar els Minyons i tot allò que simbolitzem.
D'altra banda, el que comentes de la barreja de sensacions i d'emocions ha estat terrible. Moltes vegades ens trobem en situacions emocionalment contraposades, però aquest cop ha estat massa dur. És tan injust.. Disssabte passat en Toni va venir a sopar a casa amb tota la colleta i em deia que no tenia dubte de que seria el Capgròs, que jo era un bon "cara-cartón". Genial.
Toni, et trobarem molt a faltar.
-Ramon Codinas i Fort-
un text genial, i una molt bona actuació la de diumenge :)
t'afegeixo al meu blogroll per poder seguir-te
el meu es
http://locomtetallaferro.blogspot.com per si mai vols donar-li una ullada.
Bona temporada i ens veiem per les places!
Salut i castells d'un verd que intenta entendre el mon de la cultura popular! :)
Sincerament no trobo que que hagi sigut la imatge del Codinas la implicada per a tenir un capgrós aquest any, no crec que una persona que quan baixa dels castells es dedica a fer botifarres a l'altre colla local hagi de ser representatiu de la ciutat de Terrassa.
Per altra banda felicitar-vos per la bona actuacio de Festa Major, i mostrar la meva pena per la mort d'en Toni, tota persona que fa castells defensant la cultura popular catalana es mereix un respecte.
Digues només una sola vegada en la que en Ramon Codinas, en tot el seu llarg historial casteller, hagi fet una botifarra o quelcom similar a una altra colla o a un casteller d'una altra colla.
Aquí l'has cagat, o t'han ben engalipat, ja que precisament una característica d'en Ramon, que té amics i coneguts per tot el món casteller, és la de fomentar sempre el bon rotllo amb totes les colles passant de rivalitats i tonteries similars.
Ben bé que al Ramon no el coneixes.
I una altra cosa: qui t'ha dit que en Toni feia castells per "defensar la cultura popular catalana"?
Jo no he vist mai al Ramon fer cap botifarra explícita en una plaça i no ho trobaria correcte. Com tampoc no trobo correcte que algí qualifiqui la rivalitat de tonteria. Els castells són en la seva genesi i essència rivalitat, des del moment que els Balls de Valencians de la Catalunya Nova van renunciar al ball folclorico-religiòs, per centrar-se en la rivalitat per aixecar les construccions més altes. Els castells són també autosuperació, ja que no sempre la colla que ha fet els millors castells en una plaça és la que surt més contenta i satisfeta. Però la majoria de castellers i afeccionats pensen, creuen i gaudeixen amb la rivalitat. El seu sentiment, la seva opinió i el seu raonament és totalment respectable.
Falcato.
Jo per desgracia si que l'he vist, fent botifarres... i la veritat no em sembla correcte, com tampoc em sembla correcte que membres de una colla sigui la que sigui, es dediquin a riure quan cauen castells de una colla rival.
Falcato, estic d'acord en gran part amb el que dius, la rivalitat ha sigut un dels grans motius per a que existeixin els castells com avui en dia els veiem, però també crec que encara que hi hagi una rivalitat també hi ha d'haver-hi respecte entre les colles ja que ens fa el que som, persones que disfrutem fent els castells a plaça siguin de la mida que siguin.
Publica un comentari