Perplexitats

-Per què collons el Tour de França passa aquest any per mig Catalunya? A sant de què fan acabar una etapa a Barcelona? A qui beneficia? Per què ens fan anar de corcoll la mobilitat durant dos dies? Qui pagarà les despeses en infraestructura i informació que han afectat una pila de municipis? Que ens hem tornat a beure l’enteniment? I, meravelles d’aquest opi modern que és l’esport, ningú no ha piulat…

-Em costa entendre la relació que Benet XVI estableix entre caritat, justícia i bé comú a la seva encíclica “Caritas in veritate”. Em sembla que per arreglar el món, a més d’uns quants principis ètics, comencen a fer falta unes quantes revolucions. I aquestes, per definició, són més aviat poc caritatives…

-Què carall fa Rajoy que no expulsa d’una vegada del PP al Francisco Camps i a alguns xoriços més? Ja sé que encara no és cosa jutjada, però sempre s’havien omplert la boca dient que expulsarien de manera fulminant qualsevol militant sobre el que hi hagués alguna ombra de sospita. Ara han canviat d’estratègia de cop, o és que hi ha tants xoriços al PP valencià que es quedarien sense partit?

-Aquest any s’ha posat de moda queixar-se del soroll nocturn que fan alguns actes de la festa major de Terrassa. Em sembla que per tres nits a l’any els que tenen la sort de viure a alguns espais emblemàtics i envejables farien bé de prendre paciència i aguantar-se una mica.

-Som a 8 de juliol i el finançament de Catalunya és encara una incògnita. Jo també prefereixo un no acord a un mal acord, però abreugem! Si cal estripar les cartes, fem-ho ja… I no em refereixo a acceptar quedar-nos amb el model vell, ni a convocar eleccions anticipades a Catalunya. Em refereixo a fer caure el govern de Madrid amb el concurs de tots els diputats catalans conscients, siguin del partit que siguin, o bé a retornar a Madrid les competències que no podem finançar per col·lapsar econòmicament al govern central, o bé a orquestrar un moviment empresarial i ciutadà d’objecció fiscal. Ja ha passat el temps de les bones paraules.