La Girona d'espines ;-)))

Això de les espines s’ha de llegir en positiu: Girona és la plaça on ens n’hem tret més, i més vegades! Tres anys, un mes i vint-i-sis dies després tornem a descarregar el dos de nou, tornem a descarregar tres castells de nou d’una tacada i tornem a descarregar dos castells de gamma extra en una mateixa actuació. Encara m’estic eixugant les baves…
I, a més, s’ha demostrat que això del pilar de vuit té més futur del que ens podíem imaginar fa tot just poques setmanes. I, en clau egoista, he disfrutat com una truja assedegada, allà al pou!
Allò que deia del relleu generacional com a assignatura pendent s’està començant a aprovar, i em sembla que ben aviat anirem per nota. Si féssim el càlcul dels anys viscuts pels components del folre i les manilles d’avui i els comparéssim amb els del 2006, veuríem com hem rejovenit unes quantes dècades, potser algun segle i tot.
Com gairebé sempre, les darreres setmanes de la temporada són per passar-ho bé. Som-hi!