La “Festa Major” de la UAB ha passat del cel a l’infern en el curt espai de temps que va de 2008 a 2009. Si mirem les reaccions d’enguany, des de l’editorial del professor Cardús al butlletí de la Facultat de CCPP i Sociologia fins al parte de guerra del web de la UAB, es vol presentar la festeta dels universitaris com una mena de Sodoma qualsevol, sense estalviar retòrica deslegitimadora contra els festers i contra les conseqüències que han ocasionat. Si mirem, en canvi, la presentació de la “festa” de 2008, tant el web de la UAB com el programa d’activitats semblen una mena de pasquí electoral d’ICV embafat de sostenibilitat, gilipolleria existencial i bon rotllo.
La universitat no és una Arcàdia feliç, una comarca independent on el Frodo i la resta de hobbits estudiants visquin al marge del món. És un lloc on figura que la gent hi va a estudiar, i no a fer-hi festes. No hi ha “festes majors” a l’Hospital Clínic, ni al CEIP Jaume I, ni al CAP Antoni Creus, ni al Port de Barcelona, ni a la CIM del Vallès… No hi ha festes majors als equipaments, sinó als pobles i ciutats. Voler fer que hi hagi festa major a un equipament universitari, per gros que sigui, només perquè algú el va fer construir al mig de no-res és una solemne bestiesa. Per tant, l’entusiasme que els estaments universitaris van mostrar fins l’any passat en la defensa i foment de la seva “festa major” era bèstia, extemporani i contraproduent. Tant bèstia, extemporani i contraproduent com la manca de tacte, mà esquerra i capacitat negociadora que els dirigents de la UAB estan mostrant enguany volent matar la criatura que ells mateixos van crear.
Els processos de canvi són lents. I si negocieu?
La universitat no és una Arcàdia feliç, una comarca independent on el Frodo i la resta de hobbits estudiants visquin al marge del món. És un lloc on figura que la gent hi va a estudiar, i no a fer-hi festes. No hi ha “festes majors” a l’Hospital Clínic, ni al CEIP Jaume I, ni al CAP Antoni Creus, ni al Port de Barcelona, ni a la CIM del Vallès… No hi ha festes majors als equipaments, sinó als pobles i ciutats. Voler fer que hi hagi festa major a un equipament universitari, per gros que sigui, només perquè algú el va fer construir al mig de no-res és una solemne bestiesa. Per tant, l’entusiasme que els estaments universitaris van mostrar fins l’any passat en la defensa i foment de la seva “festa major” era bèstia, extemporani i contraproduent. Tant bèstia, extemporani i contraproduent com la manca de tacte, mà esquerra i capacitat negociadora que els dirigents de la UAB estan mostrant enguany volent matar la criatura que ells mateixos van crear.
Els processos de canvi són lents. I si negocieu?
Escrits
1 comentaris:
Negre, com es nota que ens fem grans, eh?
No serà que tens una mica d'enveja del jovent que es munta unes festes de l'òstia? Home, jo si ho fessin cada cap de setmana em preocuparia, però si ho fan un cop a l'any i els serveix per a finançar el cost del viatge de fi de carrera... doncs no hi veig tant problema. El que em sembla clar que s'ha d'arribar a acords pel que respecta a la neteja del recinte, horaris, seguretat...
Entenc que la universitat és un espai d'aprenentatge i formació, però això no ha d'estar renyit amb els moments d'esbarjo i festa, tenint en compte que estem parlant d'estudiants voltant la vintena d'edat i amb les hormones que se'ls surten de la pell.
Risto
Publica un comentari