El discurs del Sala i Martín és encara més cutre que les seves americanes

Avui Vilaweb publica aquesta entrevista a Xavier Sala i Martín, que diu una colecció d’animalades de l’alçada d’un campanar.

Em limitaré a objectar, únicament, el que diu a la primera pregunta, sobre l’IRPF:

• Un impost sobre la renda del 56% és una immoralitat, si s’aplica a una renda provinent del treball de 50.000 o fins i tot de 80.000 euros bruts anuals. Si s’aplica al sou del fill de puta del Botín, o de gairebé qualsevol banquer, és un impost que encara es queda curt.
• El 56%, o el n%, es calcula sobre el que cobra el treballador, no sobre el que paga l’empresari. Barrejar costos laborals i renda personal, fent-ho expressament i no per equivocació, és de fill de puta (des del punt de vista intel•lectual, si més no).
• Per tant, si tu en cobres 100 i tens la màxima retenció, no te’n queden 30, te’n queden 44. Que un capullo que fa classes a Colúmbia menteixi en això és com per agafar i cremar-lo junt amb les seves horroroses americanes (El foc purifica).
• Del total d’ingressos públics, un 40% prové de l’IRPF, un 22% prové de l’IVA i un 12% dels impostos especials. O sigui, un 74% dels ingressos tributaris, o graven indiscriminadament sense tenir en compte el nivell d’ingrés, o graven sobretot les rendes del treball.
• L’impost de societats representa un 12% dels ingressos tributaris, però l’excedent brut d’explotació representa (almenys a Catalunya) un 25% de la renda total disponible.

Resum: els empresaris paguen la meitat d’impostos del que els correspondria, i en cas de redissenyar-se el sistema de forma progressiva i equitativa els treballadors assalariats podrien veure reduïda la pressió fiscal directa en un 30% aproximadament, cosa que el Sala i Martín no reconeixerà ni sota tortura, entre altres coses perquè és un fatxa i un propagandista del gran capital.

La resta de l’entrevista diu gilipollades del mateix, o pitjor, to. Passo de perdre el temps amb cretins com aquest. Ho sento pel to agre, però cada cop que aquest desgraciat obre la seva bocassa em poso de mala hòstia. A veure si s’ofega d’una vegada…

PS. Buscant una foto per il·lustrar el post he manllevat la que veieu a l'encapçalament del bloc d'un tio infame anomenat Fernando Díaz Villanueva. Deixo això anotat perquè m'ha reconciliat, de cop, amb el Sala i Martín. M'explico: ell és un cretí, però d'aquí no passa. El Díaz Villanueva aquest és un FILL DE PUTA INTEGRAL, amb totes les lletres majúscules i en negreta. És el que té això de ser ejpañiol hasta las cachas, que et converteix de cop i volta en un ésser irracional i primitiu, probablement parent de l'australopitecus robustus. La baula perduda, potser?