Fraga, crema't a l'infern

M’alegro de la mort de Manuel Fraga. Ja sé que és bèstia, però ell era més bèstia encara. A banda de ser el màxim responsable polític de la matança de Gasteiz de 1976, fou responsable solidari d’unes quantes execucions de caràcter polític durant el franquisme, una de les quals, a tall d’exemple, la del cas Grimau. Desitjo que, si hi ha una altra vida, es cremi al puto infern per tota l’eternitat. 

 Deixada constància de la meva opinió, però, m’agradaria parlar de vius i no de morts, ressaltant que:

• aquest matí el president del Govern, Mariano Rajoy, ha publicat aquest article a la premsa, que omet miserablement els aspectes mesquins de la vida de Fraga i en ressalta els més homologables des del punt de vista democràtic. Una pràctica habitual del PP, la propaganda goebbeliana, que cal denunciar i blasmar públicament.
• al llarg del dia d’avui la mal anomenada classe política s’ha cobert majoritàriament de merda, dedicant elogis immerescuts i fent allò que no suporto de la mort, que ens fa a (gairebé) tots bons. Ho sento, senyors polítics, si en Fraga era una bèstia miserable ho era tant viu com mort. I lamento constatar que ben pocs membres de la casta política s’han escapat d’aquest ridícul.
• al tuitter hi ha el hastag #graciasfraga, on es veu clarament com els efectes de la guerra civil encara no estan curats. Llegint segons quines tonteries fatxes m’estan agafant ganes de promoure’n una altra, a veure si aquest cop guanyen els bons. Ja sé que és bèstia, però de debò que n’estic fins als mateixos collons d’aguantar les animalades que s’estan dient!
• el seu partit s’està cobrint, com no podia ser d’altra manera, de vergonya aliena. Serveixi com a mostra l’infumable póster que els cadells del PP han fet circular en les darreres hores, que il•lustra aquest post.

País de merda. País de pandereta. A un país normal Fraga hauria mort a la presó. Aquí mor al llit, com en Franco, i rep honors. Un altre motiu per engegar Espanya a la merda…