dimecres 4 de gener de 2012

Minifeines de merda, i altres despropòsits


Torna el minimalisme?

El president Mas seria feliç amb un miniestat (que contingués al seu interior un minisistema de minibenestar, que tingués una minisobirania política i econòmica i deixés les coses importants a una miniEspanya, dirigida per una miniEuropa dominada al seu torn pels mercats, aquests no gens minis…), habitat per miniciutadans amb miniambicions, miniinteressos i minicervells que li plantegéssin miniproblemes.

La Seguridásosiá té un minidèficit, i els diferents miniministres del minipresident Rajoy tenen minidesacords sobre el seu miniabast, d’algunes minidècimes amunt o avall.

Sembla que s’han perdut 355.000 minicotitzants, que se n’han anat a engrossir les minifiles dels minitreballadors que malviuen (miniviuen, podríem dir, o minisobreviuen, fins i tot) amb els minijobs, minifeines de merda que a Alemanya són la darrera moda en explotació i precarietat, que empobreixen el país degut a la seva minifiscalitat i auguren una futura minigeneració de minijubilats maxipobres, mentre garanteixen que els minifillsdeputa que contracten gent amb aquestes modalitats tinguin uns beneficis gens mínims… 

Com no podria ser d’altra manera, la CEOE s’apunta amb mínima discrepància i màxima caradura a aquesta nova proposta, i el nou minigovern mira cap a una altra banda fins que passi el minitemporal, de forma que quan tornem a estar discrets i tranquils ens la miniclavaran fins al minifons. Haurem de demanar minitubs de vaselina cada cinc minuts, en els propers mesos. Cada cop estic més minifastiguejat, i amb més ganes de comprar un minikalashnikov, una miniguillotina (això sí, ben esmolada) o un minicòctel molotov… #elfocpurifica

Nota 1: sense que serveixi de precedent, si la merda de país en la que somnia Mas és la que dibuixava a la roda de premsa d’ahir, no surt a compte lluitar per la independència.

Nota 2: començo a estar fart de les campanyes del tuíter. Això del #catalunyanewcountry és cutre, caspós i estúpid… Ni som un país nou (hòstiaputa, tenim més de mil anys), ni cal que parlem en anglès per reivindicar-nos, ni l’exercici d’aquelles gilipollades de la sensibilització i la visibilitació que tant m’agraden ens ajudaran una merda a alliberar-nos de França i Espanya. Com a molt, la difusió de hashtags tan estúpids com aquests serveix perquè totes les descerebrades espanyolistes histèriques omplin el tuíter de merda i es pensin que són alguna cosa, evidenciant que Ejpañia és una merda de país fallit incapaç de viure sense putejar als catalans. Fixeu-vos que ni un sol gavatxo ha rebaixat ni una gota de la seva grandeur rajant contra aquest hashtag, entre altres coses perquè l'existència de Catalunya els sua la polla… Seria molt més pràctic, per a la causa independentista, encendre una bona foguera i començar a incinerar fills de puta… Com que això de moment és il•legal, sospiro per trobar fórmules mínimament útils que no passin per fer l’idiota al tuíter dia sí i dia també…

0 comentaris: