Si algun cretí es pensa que em farà callar fàcilment, és que no em coneix...

Avui m’he assabentat per la premsa digital, en aquest article de l’e-notícies que m’ha reenviat un company, que un tal Joaquim Rosique, delegat de PxC a Terrassa, m’ha denunciat per pressumpte delicte d’odi i incitació a la violència. A banda que em sembla que l’odi no és cap delicte, he flipat en colors quan he llegit que pressumptament un servidor incita a la violència, i més quan això ho diu (i diu que ho denuncia, cosa que està per veure si és veritat atès que a mi cap instància judicial ni policial m’ha notificat res) un pàjaru que milita en un partit redemptorista, de perfil similar al dels feixismes dels anys trenta, que té com a punt únic del seu ideari buidar el país d’immigrants… Avui s’ha tret la caputxa del KuKluxKlan i s’ha vestit amb la pell d’ovella i la toga, però el posat mefistofèlic i la pudor de sofre no enganyen…

Una prèvia gens menor que cal fer és denunciar el comportament poc professional i contrari al codi deontològic del periodisme que ha tingut el digital e-notícies, i per tant la seva direcció. No és correcte publicar una notícia parlant d’una persona sense molestar-se a trucar-la (com a mínim) i demanar la seva opinió per tal de contrastar els fets. I encara és menys correcte titular la notícia Un dirigent de PxC acusa un càrrec d'ERC d'"incitar a la violència", entre altres coses perquè un servidor no és cap càrrec d’ERC ni mai ha tingut responsabilitats orgàniques dintre d’aquest partit, encara que en sóc militant de base. Per tant, difondre aquesta falsedat equival a donar per bona la versió d’un personatge tan poc recomanable com aquest Rosique, i això pot indicar tant una manca de professionalitat oceànica com una dosi de mala llet periodística més oceànica encara. Prefereixo pensar que es tracta de la primera cosa...

Fetes les prèvies, no em puc estar de comunicar públicament la meva opinió sobre l’afer, que és la següent:

1. Una denúncia extemporània i sense base no es fa per reparar una ofensa, sinó per obtenir-ne un rèdit. Dic que és extemporània perquè l’única acusació que l’invertebrat aquest pot al•legar com a element directe contra els seus interessos és que jo vaig escriure Esperar en una cantonada i trencar-li les cames, i el crani si es queixa (en referència a qualsevol simpatitzant de PxC). Això va ser escrit (de forma mooolt diferent a com la planteja l’e-notícies) el passat 23 d’agost. Ningú que consideri que això és gravíssim s’espera prop de mig any a denunciar-ho, oi? I també dic que la (hipotètica) denúncia és sense base per motius que detallaré més endavant. En qualsevol cas, el que és evident és que PxC és un grupuscle probablement sense un duro, que fora dels periodes electorals ha de fer mans i mànigues per pillar catxo mediàtic com sigui, i ha vist en aquesta artificial polèmica un mitjà per fer-se present.

2. La insistència sobre una falsedat (jo NO sóc un càrrec d’ERC a l’Ajuntament de Terrassa) només s’explica per la indissimulada voluntat de PxC de fer-se present a la ciutat com sigui, i només així s’entén la delirant demanda que el Ple municipal condemni qualsevol manifestació que convidi a la violència. A sant de què? S’han cregut aquests xitxarel•los que són algú per condicionar l’agenda municipal, i més amb falsedats? (Nota per desinformats: treballo amb plaça fixa a l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, des de l’any 1996. Vaig treballar fins al 10 d’agost de 2011 en comissió de serveis a l’Ajuntament de Terrassa, com a càrrec directiu de lliure designació nomenat per decret d’alcaldia. En acabar-se la comissió de serveis vaig reincorporar-me al meu lloc de treball fix. No he estat directiu de l’Ajuntament de Terrassa només per confiança política, sinó principalment per capacitat i experiència tècnica, modèstia a part. Mentre vaig desenvolupar funcions directives a Terrassa em vaig abstenir absolutament de fer cap mena de comentari que pogués incitar situacions com l’actual. Ho sento, Rosique, heu fet tard.)

3. La sèrie d’acusacions que el burro aquest considera que proven que un servidor incita a la violència em faria morir de riure si no fos perquè ja fa estona que noto una tensió escrotal força incòmoda. En primer lloc perquè el Rosique aquest treu les cites de context (tàctica típica de la propaganda feixista) i en segon lloc perquè agafa constantment el rave per les fulles. Contextualitzant les cites concretes, el vampir aquest diu que jo he dit:

• a) "I si comencem a cremar sindicalistes xarnegos?". El context es troba en aquest post, relatiu a la recent protesta d’un sector dels mossos d’esquadra consistent en no emprar el català en el desenvolupament de la seva feina. Aquesta protesta va ser orquestrada des de sectors de CCOO i UGT, sindicats amb un capteniment freqüentment espanyolista que em treu de polleguera. Per descomptat, no em referia a cremar-los literalment, sinó que això era una figura retòrica per desacreditar-los i humiliar-los. (Per cert, si el Rosique aquest és capaç d’articular alguna paraula en anglès potser ha denunciat algun cas de burn out a algun jutjat britànic...)
• b) "Esperar en una cantonada i trencar-li les cames, i el crani si es queixa (en referència a qualsevol simpatitzant de PxC)" El parèntesi l’ha afegit l’e-notícies, qui sap per quin motiu, i és fals. Aquí hi ha el post sencer, del 23 d’agost, que és una resposta a la crida feta pel propi Rosique i els seus esbirros de fer una nit dels ganivets llargs contra els imams. Que l’actuació delictiva de PxC es vulgui netejar amb una denúncia contra una denúncia és p’a mear y no echar gota, que dirien a Andalusia...
• c) "algú em pot vendre dos quilos d'explosius?" Twit publicat el 3 de desembre, que literalment diu això, com hauria pogut dir que vull dues caixes de Jack Daniels, deu mil condons o les orelles de burro del Rosique... Si això és incitar a la violència, una cargolada a Lleida deu ser un genocidi, bavós, però genocidi...
• d) "que algú li fiqui una bomba al cul i sabrà el pa que es* dóna (en referència a Gregorio Peces Barba)". Em fa mandra buscar la referència concreta, però el context és que el fill de puta del Peces acabava de declarar que bombardejar catalans cada 50 anys era una bona cosa. I a ell no l’ha denunciat ningú, que jo sàpiga...
• e) "cremeu a Percival Manglano i a la Espe (en al•lusió al conseller d'economia i presidenta de la Comunitat de Madrid)". A banda del saborós nom del conseller Manglano (que encara no sé si té algun parentiu amb l’exdirector del CESID o no...), el context és el d’aquest tuit i el d’aquesta conversa tuitera posterior amb el mateix Percival Manglano i el gerent de serveis socials de la Comunitat de Madrid, Américo Puente. Els ofesos em sembla que no consideren el mateix que el plataformista denunciant i oportunista... (Per cert, això s’emmarca en la proposta de Manglano de modificar lleis de bases relatives a la despesa autonòmica, i no en cap intent de cremar-lo físicament).
• f) “Tinc ganes de veure com sodomitzen algú amb un canya trencada (pel vot desfavorable del PSC de l'ús del català al Congrés)", s’inscriu en el context d’aquest tuit, i l’expressió fa referència a la catalaníssima frase “que et donin pel cul amb una canya esquerdada”. Si el Rosique aquest dels collons hi veu odi, que vagi al psiquiatre.

4. Suposo que el desgraciat aquest del Rosique haurà fet (o encarregat) una recerca exhaustiva sobre la meva producció a la xarxa. Li ho posaré fàcil: he utilitzat de forma incontinent expressions com cremar, guillotinar, esbudellar, trencar les cames, sodomitzar i altres de pitjors o d’altre caire malsonant contra la monarquia espanyola, els seus ascendents i descendents i les monarquies en general, contra la xarnegada**, contra els sindicats, contra els #burrosoles, contra la meitat de CiU, un bon tros del PSC i contra gairebé tot el PSOE, contra alguns gilipolles del meu propi partit, contra alguns altres gilipolles de l’independentisme naïf, contra el gabinet sencer del ZP, contra els dirigents de tot Europa i part de l’estranger, contra els directius de les empreses de l’IBEX, contra les agències de qualificació de deute, contra el PP, C’s i UPyD, amb especial crueltat contra Rosa Díez, Fernando Savater i Toni Cantó, contra mig govern dels miserables amb Artur Mas al capdavant, contra Tatcher i Reagan, contra Benet XVI, contra els maricons que es morrejaven al seu pas i contra el puto apuntador... Si em volen denunciar, que vagin passant. Encara no he cremat ni esbudellat ningú, excepte algun pollastre o conill, i encara ningú (que jo sàpiga) ha comès cap acte il•legal induït per les meves malèfiques expressions. No sé si es pot dir el mateix del Rosique i els seus sequaços...

5. Li ho posaré més fàcil encara: fins ara, he escrit això sobre la cadena de text “Plataforma”, això sobre “PxC” i això sobre “Anglada”. I segueixo pensant-ho. Altra cosa és que tingui ganes de passar del pensament a l’acció...

6. Li recordo al burro aquest del Rosique que, en el segle XXI (ell encara està en el XV, amb la croada contra el moro i tal) les TIC han difuminat molt el concepte de “comunicació pública”... El meu compte de Twitter només és visible per als meus followers, el meu Facebook només és per als meus amics i el meu bloc és gratuït i accessible, però no és ni un diari ni una revista. Estem parlant d’espais PRIVATS, on hom diu el que li passa pels collons, sense que sigui aplicable ni el concepte de comunicació pública, ni de libel, ni de res... Que et petin. (I, a més, que et petin intensament. Si t’has pres la molèstia de recopilar coses, de forma probablement il•legal, dels meus espais privats és que buscaves algun benefici, que no penso deixar-te obtenir. A banda, em reservo el dret de perseguir-te legalment per violació d’intimitat, que sembla que el joc t’agrada.)

7. La meva animadversió contra PxC és molt intensa. I desitjo que tinguin una fi similar a la de Jacques de Molay. No obstant això, els desigs encara no són delicte. Per altra banda, el Rosique segur que no vol el millor per a mi, oi?

8. He vist els articles apareguts fins al moment sobre el tema a l’e-notícies i a La Torre. I he vist que els quatre amargats que em persegueixen vés a saber per què tornen a fer de les seves en els comentaris anònims. Aprofito l’avinentesa per cagar-me (respectuosament, això sí) en les seves mares, bàsicament culpables d’haver excretat merdes ambulants com les que escriuen aquests anònims... La gran diferència entre els que donem la cara i els que s’amaguen (a banda de l’inevitable exhibicionisme) també la trobes a la vida real: prefereixo un malcarat que va de cara, mil vegades abans que un fill de puta que et somriu mentre t’apunyala per l’esquena... 

Dita la meva opinió: 

1. Si hi ha algun jutge o jutgessa prou desvagat i excèntric com per admetre a tràmit la denúncia del Rosique, pot utilitzar aquest post com a declaració.

2. Rosique, no em busquis les pessigolles, que acabaràs trobant-me... 

*El pa no "es dóna", sinó que "s'hi dóna". Els gilipolles aquests haurien de treure's el nivell C de català amb urgència...

**Hi ha capullos, éssers excessivament quadriculats i altres animals diversos que es pensen que sóc un nazi essencialista pel fet que utilitzo abundosament el terme “xarnego”. Un dia d’aquests, més assossegat, faré un post reflexiu, des de l’àmbit de la sociologia, sobre aquest tema. PS. Gràcies als amics que m’han mostrat la seva solidaritat i suport. No en fem un casus belli. Aquests cabrons no s’ho mereixen.