Uns quants imbècils van aprofitar la visita del president de la Generalitat a Lloret per reivindicar una millora (o un no-empitjorament, com a mínim) de les seves condicions laborals cantant el pasdoble Que viva Ejpañia i fent onejar banderes ejpañioles.
Dic que són uns imbècils perquè cap reivindicació laboral a cap país normal consistiria en fer ostentació de senyes d’identitat d’un país aliè. Imagineu-vos uns miners russos manifestant-se vestits de sevillanes, uns recol•lectors de coca bolivians organitzant una tancada disfressats d’esquimals, o uns obrers industrials (sí, encara en queden a algun lloc) alemanys encadenats a les portes de la fàbrica amb vistosos faldellins hawaians… Ningú no ho entendria, la reivindicació es convertiria en astracanada i la demanda, per justa que fos, quedaria automàticament desacreditada.
Però com que no som un país normal, sinó un país ocupat per una potència estrangera, hi ha alguns colonitzadors imbècils que es pensen que poden utilitzar elements nuclears del país, com la llengua, com a arma reivindicativa. Els mossos que protesten fent servir el castellà es deuen pensar que el català és un afegitó exòtic, una llengua artificial imposada pels perversos nacionalistes, i no la llengua pròpia (l'única llengua pròpia, que no us entabanin els botiflers de sempre) del país al qual serveixen. Només per aquest absolut desconeixement (o menyspreu, cosa encara pitjor) de la nostra realitat nacional mereixen ser acomiadats.
I aquells sindicats espanyolistes que difonen i donen aire a aquesta tipologia de protestes (poseu-hi UGT, CCOO o qui més us abelleixi) necessiten un correctiu sever. Sospiro pel sorgiment al nostre país d’un moviment sindical similar al basc, on ELA o LAB no són millors que els espanyolistes en la seva acció sindical, però com a mínim tenen molt clar a quin país pertanyen. Ja n’hi ha prou de sindicalisme xarnego!
PS. Quedi clar que no tots els mossos van d'aquest pal. N'hi ha que són bons professionals i saben a quin país viuen, entre d'altres coses, i n'hi ha que no. Com a tots els col·lectius.
4 comentaris:
Senyor:
La llengua pròpia del nostre país també podria ser, portant el seu historicisme a l'absurd, el grec o l'íber.
Potser els mossos protesten en castellà per evidenciar, irònicament, que la política té problemes encara més greus que no pas la qüestió lingüística. Això a vostè, que ha treballat en col.laboració amb el socialisme municipal i hauria hagut de conèixer la realitat de l'exclusió social, potser no li interessa veure-ho. Però si vol parlar seriosament sobre qualsevol aspecte humà deixi estar de banda les senyeres i els aguiluchos "porque la misma mierda son".
Clar que l'entrada sobre Caixa Terrassa mostra, si ho pensa bé i accepta les conseqüències del seu plantejament independentista, que vostè al capdavall vostè assumeix la perspectiva dels més cínics polítics americans, aquells que preferien a Noriega o Pinochet perquè eren "els Seus fills de puta". Uns erens anti-comunistes, els altres com a mínim no són espanyols ni xarnegos...
Continuaré llegint-lo amb molt d'interès, intrigat per l'adveniment d'aquesta Catalunya purificada que ens anticipa.
Senyor:
La discussió sobre quina és la llengua pròpia d’un territori no té res d’historicista, i en canvi té molt de polític.
Vostè considera que el Tirol del Sud (Alto Adige per als italians) té l’italià com a llengua pròpia, o l’alemany? Vostè considera que Irlanda té l’anglès com a llengua pròpia, o el gaèlic? Vostè considera que el suec, el noruec i el danès són dialectes de la mateixa llengua, o són llengües independents que es van veure modificades per la unió de Kalmar i els canons danesos?
Vostè considera que les conseqüències de passades injustícies polítiques i militars no són importants, i que això de les llengües és una collonada que ens evita parlar dels temes “seriosos” i “importants”? Si és així és, probablement, perquè vostè ja es troba còmode en el bàndol dels vencedors, o com a mínim en l’estatu quo que han generat.
Miri, senyor, les senyeres en general em són indiferents, i si sóc independentista és per poder deixar de perdre el temps amb obvietats. Quan Espanya ens deixi tranquils ens podrem dedicar als temes importants, però mentre això no passi em temo que seguiré lluitant, amb tots els mitjans necessaris, per aconseguir la independència. (Això no ens ha de distreure, tanmateix, de veure altres variables que també són rellevants, i de denunciar el comportament dels fills de puta, siguin propis o aliens).
I, per cert, no s’equivoqui fent una falsa analogia entre independentisme i defensa d’una suposada puresa ètnico-cultural. És la clàssica caricaturització que l’espanyolisme més ultramuntà fa del moviment d’alliberament nacional. A mi el que pensa o parla la gent no m’interessa: el que m’interessa és la distribució social del poder. I és evident que, sense independència, seguirem sotmesos a poders (i interessos) estrangers.
Senyor.
En cap moment el volia caricaturitzar pel sol fet de desenvolupar els seus raonaments.
I té raó en què l'statu quo em plau. Sóc un més dels conxorxats.
Tan sols volia reflexionar sobre el sentit que té avui dia identificar el poder i l'opressió amb Madrid/Espanya/Florentino i no amb La Caixa/CiU/Foment. També potser sobre la confluència d'interessos entre "estrangers" i "autòctons", si és que aquests mots tan poc escaients es poden manejar sense senyeres pel mig.
Segurament, com vostè diu, la independència comportaria un alliberament respecte l'elit econòmico-financera catalanista, fins fer-nos tornar a l'idílic 1713. Jo, en tot cas, situo el meu paradís perdut una mica abans de l'arribada dels romans, i ningú m'ho treurà del cap.
Salut i República (catalana).
Senyor:
acceptarà, com a mínim, que els catalans patim una doble opressió, nacional i de classe?
acceptarà, com a mínim, que ser independentista no t'obliga a exculpar automàticament les animalades dels "nostres" fills de puta, siguin banquers, polítics, empresaris o el que sigui?
acceptarà, com a mínim, que els moviments d'alliberament nacional no necessàriament són de dretes i burgesos? (Espero que, a més de Fichte, hagi llegit Elias o Guibernau...)
Per altra banda, 1713 no en tenia res, d'idíl·lic. El Corpus de Sang data de 1640, i el compromís de Casp de de 1412. O sigui, que la nació catalana està putejada des de fa molts segles.
Busqui el seu paradís perdut on li plagui (a mi les societats neolítiques em moles força...) però pensi que l'alliberament nacional no en té res, d'arcaic. Repassi: els Balcans, el Bàltic, Txèquia i Eslovàquia, les descolonitzacions africana i asiàtica... Més aviat l'arcaisme és romandre lligats a les nostres potències colonials particulars...
Salut i peles...
Publica un comentari