Voleu dir que és racisme?

Un comentari apressat fet aquest matí al twitter m’obliga a fer algunes precisions sobre la meva opinió en relació a l’assassinat, aquest dimarts, d’un home al barri del Besòs de Barcelona. Valgui per endavant que la meva opinió (que mantinc) és que em sembla que aquests fets s’inscriuen en una problemàtica llargament enquistada entre grups rivals (siguin o no xoriços, en això reconec que pot haver-hi prejudici per part meva), i no constitueixen pas una escalada racista.

De rumors, com sempre en aquests casos, l’ambient en va ple. Hi ha qui diu que el crim de dimarts al barri del Besòs de Barcelona va tenir motivacions racistes (la víctima era de color negre i l’assassí és gitano), hi ha qui diu que el tret que va rebre la víctima va ser al cap, hi ha qui diu que fou al pit (com si l’important i greu no fos el resultat, sinó la zona del cos impactada), hi ha qui diu que va ser a propòsit d’una discussió futbolística... No falta qui diu que la discussió no era sobre un equip o un altre, sinó sobre el dret de jugar (o no) a futbol a la via pública, i encara hi ha uns tercers que li volen donar un tint èpic a la situació i diuen que el senegalès mort era un exemplar pare de família que volia defensar els seus fills de l’abraonament de dos gitanos, aquests sí, semihomínids...

Després d’una recerca periodística (no gaire llarga, tot s’ha de dir), apareixen alguns fets incontrovertibles:

• la víctima, de poc més de trenta anys, es deia Pape Ibrahima Dièye, era natural de Ndar (nord del Senegal) i probablement de llengua wolof.
• la víctima tenia dona i filles al Senegal, però aquí compartia pis amb un compatriota de sexe masculí, que segons declara no té diners per repatriar el cadàver. (Per tant, la hipòtesi de l’heroica defensa dels seus fills com a detonant de l’assassinat se’n va a fer punyetes ràpidament).
• els assassins són quatre gitanos d’origen portuguès (encara que de nacionalitat espanyola), amb un llarg historial delictiu per baralles, robatoris i tràfic de drogues.
• l’assassinat es va produir dimarts pels volts de les cinc de la tarda. Noti’s que l’origen de la discussió està (aparentment) vinculat al dret de jugar a futbol a la via pública. Ningú no repara en el fet que és força estrany que un grup d’adults es dediqui a jugar a futbol a les cinc de la tarda d’un dia feiner a l’interior d’illa d’un bloc de pisos, i fins on he llegit ningú no ha esmentat la presència de nens o preadolescents, per altra banda escassos entre la comunitat senegalesa resident a Catalunya, que pràcticament no ha iniciat encara processos de reagrupament familiar, com a desencadenants del tràgic episodi.

Si ens fem la pregunta del quid prodest?, arribem a conclusions inquietants que ens obren la porta a noves hipòtesis:

• generalment no s’assassina per esport ni per subnormalitat (tot i que en alguns casos en dubto) sinó per obtenir algun avantatge competititu inabastable per altres mètodes, o per ofuscació momentània. Quan hi ha quatre assassins, d’ofuscació probablement n’hi ha poca, i de premeditació n’hi deu haver força.
• si els assassins són delinqüents habituals, i tenen vinculacions amb el tràfic de drogues, en una zona de Barcelona coneguda per l’elevada concentració de mercadeig il•legal amb aquestes substàncies, no és gaire agosarat pensar que l’assassinat pot estar relacionat amb alguna disputa (territorial, sectorial o mercantil) vinculada amb el negoci.
• reconec que no tinc cap prova per afirmar que el senyor Dièye era un pinta, però tinc uns quants indicis que em permeten considerar amb força solidesa la hipòtesi que no era, precisament, cap sant.
• si heu tingut algun tipus de relació amb persones d’origen senegalès, trobareu estrany, o com a mínim sospitós, que es dediquin a provocar aldarulls, cremar habitatges o liar-la de qualsevol manera, encara que estiguin molt emprenyats. Els senegalesos tendeixen a ser respectuosos, educadíssims i prudents.
• si tenim un grup de prop de dos-cents senegalesos liant-la, és que probablement el que s’està disputant és alguna cosa més que la seguretat, el respecte o la convivència pacífica, i potser tenim dos clans mafiosos en tota regla disputant-se un territori i un mercat mentre la resta de mortals fem el burro amb discussions bizantines sobre racisme i altres infantilitats.

M’agradaria equivocar-me, la veritat. Però m’inflamen els posicionaments políticament correctes i curts de mires sobre el tema. Ostres, tu, que ja fa anys que hem caigut de la figuera, tots plegats... I per evitar també receptes d’escassa volada per reconduir la situació, com la necessitat de fer més camps de futbol a la zona (cosa que algun gilipolles proposa sense envermellir i algun mitjà periodístic publica com si aquesta opinió fos rellevant), és recomanable revisitar les investigacions sobre marginació de Teresa San Román i alguns més...