divendres, 10 febrer de 2012

Ni revolució, ni hòsties



Dimarts es va tancar el periode de recanvi directiu als Minyons. Quinze dies enrere, la Junta encapçalada per l’Enric Cardús va obtenir un aclaparador suport a l’assemblea, i dimarts la Tècnica encapçalada per l’Albert Pérez va obtenir un suport no menys aclaparador. Les meves felicitacions a tots dos, i el meu agraïment per la generositat que mostren en prendre aquesta responsabilitat, gratuïta i poc (o gens) agraïda. 

Alguns apunts ràpids:

-s’ha volgut mostrar la dificultat en el recanvi directiu que enguany han experimentat els Minyons (i també els Castellers) de Terrassa com un exemple de les penúries per les que suposadament passen les associacions sense ànim de lucre. Fins i tot hi ha hagut algun capullo (el meu amic Joan Manel Oller de La Torre, per dir-ho amb nom i cognom) que ha defensat en editorial periodístic la conveniència que els càrrecs directius de les colles castelleres siguin remunerats. Mireu: allò voluntari és difícil, però no impossible. Si ho prostituïm massa fàcilment potser generem una màquina verda, però correm el risc de matar l’ànima de les coses… 

-la dificultat en trobar dirigents no és ni per por, ni per cost d’oportunitat. La dificultat bàsica de dirigir una colla passa per l’estupidesa dels propis castellers. Una colla massa exigent amb els altres i massa poc amb un mateix, massa indisciplinada, massa voluble i massa malacostumada a que un altre tregui les castanyes del foc no és precisament un bombonet. I l’obligació, adherida al càrrec directiu, de ser respectuós i no cagar-te en la mare que va parir més d’un gilipolles, frena moltes vocacions. Ergo, amb una colla menys mesella i més sacrificada les coses foren més fàcils…

-s’ha volgut presentar l’existència d’una casta especial de castellers, les vaques sagrades, com un fre al canvi. Penso que no cal anar a buscar les vaques sagrades en l’edat o els quilos de pes, sinó més aviat en la posició que ocupen al castell, i en l’atavisme de la mateixa. I que cal interpretar l’afinitat electiva de les colles amb el sistema de castes com una por irracional i egoista d’alguns a deixar de ser necessaris. Traduït al cristià: un servidor, i la majoria dels que són considerats així, no és una puta vaca sagrada (més aviat és un ós, o un hipopòtam) i està molt feliç que d’una vegada hi hagi una renovació directiva mínimament creïble. Ja és hora! 

-més que una revolució, la colla passa per una evolució generacional i tècnica, que ens ha de portar, no en tingueu cap dubte, a ser els millors.

-hi va haver, durant uns dies, rumors insistents que apuntaven a la formació d’una candidatura tècnica per part d’éssers que no són ni vaques, ni sagrades, però que són objectivament tòxics, criticaires gratuïts, totxos amargats i inútils. No tingueu cap dubte que si un rumor així es confirma algun dia les vaques anirem a galop, a risc de destrossar-nos les sagrades mamelles, per tal d’impedir a cops de banya que qualsevol trabucaire desvagat aprofiti un moment de debilitat col•lectiva. No sé si m’explico…

I amb això no vull dir que hi hagi cap règim de llibertat vigilada ni de cesarisme. Només vull deixar clar que em sembla que la direcció actual pensa en positiu i té un projecte de futur, mentre que la possible alternativa pensa en Kodak a l’època digital i només vol “esmenar errors” en lloc de construir il•lusions… I a mi em fan peça l’ambició, el risc i el sexe… ;-) 

Albert, Enric: a la vostra disposició! Em sembla que ens ho passarem bé, al capdavall!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Collons! Ara m'he quedat amb les ganes de saber qui són els totxos tòxics aquests... Una pisteta, ni que sigui?

Risto ha dit...

Seré jo pare!!

Eh! que ja he dit per activa i per passiva que la meva candidatura era una inocentada!! :-)

Per cert, totalment d'acord amb l'anàlisi que fas d'alguns dels motius que poden fer enrere a la gent a l'hora d'assumir la responsabilitat de dirigir la colla. Som els propis Minyons qui amb les nostres actituds i exigències fem molt difícil i desagraïda aquesta tasca.

Ara, no descartaria el de les pors individuals, ni motius d'acomodació general de la societat (Minyons també en formem part, tot i que continuem sent una mica "diferents").

Carles ha dit...

No, fill, no ets tu... ;-)))
D'acord amb el matís.

Abraçades,
Negre

Risto ha dit...

Ah! I lo de revolució tenia més a veure amb fer-li publicitat i memòria al llibre del Reixach que no pas amb la realitat del moment actual de la colla. Coincideixo amb tu que té més d'evolució que de revolució.

Risto

Lluís ha dit...

No se m'acut qui pot ser tant malvat a la Colla per merèixer una frase tant dura com la que has utilitzat en referència a aquesta suposada Tècnica alternativa. Ja me n'informaré, a veure si t'haig de donar o no la raó.

A veure com li va a l'Albert. Crec que ell és ben conscient que un dels grans reptes que té és ser capaç de mantenir el cap fred en moments de màxima tensió, i amb els criticaires de torn donant pel sac -entre els quals m'hi incloc, naturalment-.

Després de la bona feina de renovació que s'ha fet aquests darrers anys, crec que tenim una bona situació pel què fa a pinyes i troncs, tot i que s'ha de seguir treballant, i crec que la clau de la temporada serà l'equip de canalla.

Ara bé, si finalment m'acabo decidint a portar al petit als assaigs de canalla, serà la fi de la Colla!

Lluís ha dit...

és ben bona Negre, gran part de la culpa és pel q has dit tan clar..s'ha de tenir les esquenes ben amples per ser al capdevant de la colla, fins i tot per ser tècnic, q no vol dir no escoltar la gent..
salut!

"PACA" ha dit...

...diguem antic o poc savi,però per mi,la veterania es un grau.

Intentaré ajudar, quan pugui, a la colla i als tècnics, que son els que es troben en la posició més difícil del castell.