El “Plan presupuestario para 2013 y 2014” aprovat divendres passat al consell de ministres ejpañiol admet diferents nivells de lectura, començant per si ens refiem de la versió edulcorada i extraordinàriament reduïda del web de la Moncloa o si ens en anem directament al document sense capar.
Si fem aquesta segona operació, a banda de constatar el cinisme i la filldeputeria dels governants ejpañiols, apareixen dubtes raonables sobre la fiabilitat i operativitat del pla. Entre d’altres:
- En el quadre de supòsits macroeconòmics es preveu un interès a llarg termini del deute públic ejpañiol del 6,4% per a enguany, del 5% per a 2013 i del 4,5% per a 2014. Ara mateix, el bo ejpañiol a 10 anys cotitza al 6,75%. Aquest diferencial entre previsió i realitat, de mantenir-se, pot encarir el proveïment de liquiditat fins a límits extraordinaris, i només això pot engegar a fer punyetes tot l’edifici pressupostari.
- Es preveu el manteniment, amb una lleugera baixa, del preu del barril de petroli. Això no s’ho creu ningú, i la factura energètica ejpañiola desquadrarà inevitablement el pla a no ser que es prenguin mesures serioses que no es veuen per enlloc…
- Es preveu el manteniment de la paritat euro-dòlar en els dos propers anys, i alhora un creixement acumulat del 10% de les exportacions. Atesa la (lamentable) estructura industrial ejpañiola, un increment de les exportacions només pot venir generat per la via de la devaluació de l’euro…
- Es preveu que l’estabilitat de la demanda agregada privada esmorteeixi de forma gairebé total la contracció pressupostària de les administracions públiques. Això és, simplement, impossible. I per tant el PIB no creixerà com a mínim fins a 2015. Una altra trilada del Guindos i el Montoro…
- Es preveu una reducció petita però sostinguda dels costos laborals unitaris (no sé com pensen fer-ho, si ara mateix els salaris ja són de misèria, i si pensen fer-ho per la via de la reducció de les cotitzacions socials no sé com pensen eixugar el dèficit que generaran a la Seguretat Social, però ja s'ho faran), acompanyada d’un mercat de treball gairebé immòbil (que no generarà nova ocupació) i amb un creixement de productivitat acumulat del 7%. Sense inversions en R+D, i fiant-ho tot als sectors tradicionalment tractors de l’economia ejpañiola (sol+platja+birra, etc), això és simplement una bajanada…
- Es modifica el repartiment dels compromisos de consolidació fiscal, de forma que l’estat central s’autoatorga un marge de dèficit del 2,7% del PIB per al 2014 i deixa a les CCAA un marge del 0,1% del PIB per al mateix any. Tenint en compte que l’estat central és el titular de prop del 55% de la despesa pública agregada, collar a les CCAA no servirà d’una merda i encara agreujarà més el problema. (I, a més. mostra com la lleialtat institucional que tant demanen, el Rajoy i els seus compinxes se la passen per l'escrot quan els convé).
En definitiva, em sembla que hi haurà una caiguda brusca de la recaptació fiscal, un sosteniment a la baixa de la despesa pública i un escenari internacional cada cop més negatiu. Amb la legendària orientació social de les polítiques macro del PP (i en aquest cas, també de CiU) hi haurà un creixement exponencial de la vulnerabilitat i l’exclusió social, i començarem a anar amb katanes pel carrer… O marxem ràpidament d’aquesta merda anomenada Ejpañia o comencem a buscar sistemes d’autoorganització econòmica al marge de l’estat.
Tenim molta pressa…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada