Teletubilàndia

Si fossim a Teletubilàndia, el consell de ministres d’avui hauria estat molt comentat. Rajoy i els seus sequaços haurien pres bona nota de l’encabronament ciutadà, i haurien decidit actuar en conseqüència:

• haurien acordat modificar la Constitució, dissoldre el Senat i les Diputacions per reduir despesa inútil, i reformar el maleït Títol VIII per permetre que les nacions ocupades puguin independitzar-se lliurement.
• haurien decidit nacionalitzar totes aquelles empreses que estan exercint de fet posicions monopolístiques, especialment en els sectors energètic i financer.
• haurien decidit prohibir l’actuació de les agències de qualificació creditícia, i haurien decidit empresonar alguns prevaricadors.
• haurien decidit que això del FROB és una sangonera intolerable, i haurien calculat que surt molt més a compte nacionalitzar la banca i empresonar el Botín.
• haurien prohibit les activitats de patronals i sindicats, i haurien derogat el decret de la reforma laboral.
• haurien encarregat unes quantes dotzenes de guillotines, i haurien decidit que això de la monarquia és una antigalla inútil, cara i corrupta que més val derogar.

Com que som, en realitat, a Gilipollilàdia, després de la vaga general d’ahir el consell de ministres:

• aprova un projecte de llei de pressupostos generals patètic, regressiu i ineficaç.
• proposa una amnistia fiscal encoberta per als més lladres, que ocasiona orgasmes inacabables a la patronal.
• no diu ni paraula sobre la reforma laboral. 

Si ZP era un inútil, calculeu vosaltres mateixos que és en Rajoy.

#elfocpurifica

Faig vaga, i m'esborro de soci de la CECOT!

He decidit, després de rumiar-ho uns quants dies, que demà faré vaga i em donaré de baixa de soci de la CECOT. 

Una vaga general és un assumpte seriós i poc freqüent, i d’ençà de la mort de Franco la de demà serà tot just la setena, o la novena, segons la font que consultem. Vaig participar a la de 1988, que ens ha deixat com a trista rèmora les empreses de treball temporal i exemplifica que en realitat les vagues tendeixen a no servir per res pràctic. El 1992 i el 1994 no vaig fer vaga. Sí que en vaig fer el 2002, tot i que la vaga tampoc no va servir de res i fins i tot no va existir mai, segons l’Urdaci. I el 2010 tampoc no en vaig fer perquè legalment no podia. En qualsevol cas, totes les vagues generals han estat motivades per alguna reforma laboral que ha acabat implantant-se, i sembla que aquesta no serà excepció.

No obstant aquesta manifesta inutilitat de la vaga general, en faré. En faré perquè n’estic fins als collons de fatxerio i neoliberalisme, en faré perquè em sembla que aquesta reforma laboral és una merda punxada d’un pal que ens retorna als anys vint, en faré perquè fa temps que m’ho demana el cos i perquè em dóna la gana. En faré per dignitat, perquè només falta que se’ns vulguin pixar a la boca i haguem d’obrir-la sense protestar. I en faré com a substitut menor del que m’agradaria fer de veritat, que és una punyetera revolució.

Faré vaga perquè sembla que s’ha trencat definitivament el contracte social no escrit que des del final de la II Guerra Mundial permetia una convivència mínimament civilitzada entre treball i capital. Ara tothom s’ha tret la careta, i com que matar lladres de coll blanc per defensar el poc que ens queda als subalterns és il•legal, l’únic recurs que queda és fer vaga. Si fos indefinida i salvatge, fins que el país es bloquegés i iniciés un efecte domino que engegués la Unió Europea i el conjunt del sistema a fer punyetes, fóra millor, però com que en el fons som una colla de nenes aviciades ens aconformarem amb un dia de vaga versallesca…

Amb això no vull dir que doni la raó als sindicats, especialment a UGT i CCOO. N’estic fins als ous del seu espanyolisme rampant, del seu servilisme enervant i de l’apoltronament de molts dels seus dirigents. Moro pel dia que sorgeixi un sistema sindical català, i moro pel dia en què haguem de resoldre a casa nostra només els problemes derivats de la ruptura de l’Estat del benestar, i no haguem d’esgargamellar-nos per recordar que els catalans tenim el problema afegit de ser una de les darreres colònies del món…

I a més de fer vaga, anuncio públicament que em donaré de baixa de soci de la CECOT, perquè: 

• No és de rebut que aquests saltataulells facin piquetisme empresarial dia sí i dia també, anunciant malvestats inacabables si se’ns acut reivindicar els nostres drets.
• Sigui dit de passada, aquests impresentables sostenen que la vaga representarà una pèrdua de 1000 milions a Catalunya… El PIB català d’un dia, tot sencer, només puja a 590 milions d’euros, pam més pam menys. I els salaris no pagats durant aquest dia, comptant prudentment, pugen més de 100 milions. O sigui, que no cola…
• Per si quedés algun dubte del tipus d’economia que volen per al país, recomanen al jovent més format i capaç que emigri. Enviem enginyers catalans a Escandinàvia i al Canadà, i substituïm-los per paletes africans semianalfabets i cambreres sudamericanes ben dòcils, sí senyor! Endavant amb la nova economia!
• I per acabar-ho d’adobar, aquesta colla de fatxes defensa que es premiï l’evasió fiscal amb la curiosa excusa del pragmatisme. Només faltaria això… (Això sí, amb les engrunes que deixin els defraudadors i els especuladors es faran bonics programes de lluita contra la "nova pobresa", la que ells mateixos han contribuït entusiàsticament a causar).

Vagin tots a cagar a la via. Gràcies. Demà, tancat per vaga general.

Com matar el pu(n)to es

Em cago en el Google, en el Blogger i en la puta mare que els ha parit. Des d'ahir afegeixen automàticament el domini .es al darrere del blogspot.com, no sé si per indicació de la fundació FAES o per iniciativa pròpia...

El cas és que no em dóna la gana de ser etiquetat com allò que ni sóc ni vull ser, espanyol. Com que encara no estic prou emprenyat com per cremar el dni, el passaport i de passada uns quants desgraciats dels que vostès i jo sabem, de moment m'aconformo amb matar ejpañia des del punt de vista virtual. Un dia d'aquests, però, pensaré alguna manera de putejar Larry Page fins que pixi sang, per cabró...

En aquest enllaç trobareu unes línies de JavaScript que heu d'afegir a l'encapçalament de la plantilla del vostre bloc. Eliminareu el .es, i internet seguirà sent un territori hostil per als colonitzadors, com ha de ser...

#elfocpurifica

Ni un pam de net...

El PP ha fet una entrada de cavall a les institucions de l’estat ejpañiol, i aprofitant la seva majoria absolutíssima al legislatiu, el passeig militar en què han convertit l’acció del govern central i el control quasi generalitzat de tots els altres nivells de les administracions públiques arreu (llevat de Catalunya, on per desgràcia són cada cop més poderosos, i Euskadi), han pervertit Weber del dret i del revés, i han començat a ocupar llocs de treball estratègics en institucions públiques i parapúbliques i a agrair amb suculentes menjadores els serveis prestats pels seus fidels, amics i familiars.

En els darrers dies, s’ha fet pública una llista de familiars i amics de membres del PP, com ara mitja família de Dolores de Cospedal, un cunyat de l’Arias Cañete, un fill de l’Esperanza Aguirre, un fill de Marcelino Oreja, un fill de Calvo Sotelo, una neboda de Fraga o l’exdona de Rato, que han ocupat o estan a punt d’ocupar discretes però molt rendibles canongies a diversos xiringuitos públics. Tot i que és lleig, no deixa de ser curiós que els propagadors d’aquesta informació siguin mitjans afins al PSOE, com el País, i que la gola profunda que ha cantat la informació sigui una font del propi PSOE.

Això, a un nivell més domèstic, també està passant a llocs com Extremadura segons aquest article d’Asier Martiarena que ratlla la comicitat, o a València segons aquesta denúncia de la coalició Compromís que xifra en 15.000 els endollats del sud. O sigui que el PP, més enllà de les grans corrupcions vinculades al País Valencià, les Illes i altres llocs on han posat directament la mà a la caixa, també fomenta i encobreix una corrupció de baixa intensitat basada en el nepotisme i el clientelisme més primitius… 

Ara bé, si ens mirem aquest bloc d’uns anònims empleados públicos de la Junta d’Andalusia a Córdoba, surten a la llum ni més ni menys que 104 casos d’endolls laborals de gent afí al PSOE. Llàstima que la font de la majoria de casos és l’infumable Libertad Digital, l’altaveu virtual de Jiménez Losantos. I si ens mirem aquest article del Mundo, o aquest altre d’Interlobotomía, veurem alguns centenars més de corrupteles de petit format perpetrades per membres del PSOE. Per molt que les fonts informatives tinguin poc crèdit, és impossible que s’inventin més de tres-cents bulos… Alguna cosa hi deu haver…

En un pla més nostrat, les males llengües situen germans, fills i cònjuges de CiU en alguns llocs ben pagats de la Generalitat i institucions afins, mentre que antics alts càrrecs d’ICV, aquells que són roigverdvioleta però vesteixen car i mengen bé, han aprofitat la seva sensibilitat mediambiental per fitxar pel grup Agbar, que retorna favors prestats… I en l’àmbit d’ERC, des de vetllades acusacions de nepotisme a la Cerdanya fins a afirmacions gruixudes com la de la connexió Amorós-Palmada que fa aquest bloc, o aquesta llista de suposats estòmacs agraïts d’aquest altre, permeten pensar que quan s’han remenat cireres la temptació de menjar-se’n alguna és també molt elevada… 

O sigui, que no hi ha ni un pam de net... Cal, segurament, una modificació profunda dels mecanismes d’accés a la funció pública, i més segurament encara una mutació intensa del sistema de selecció i elecció de les elits polítiques que resituï el rol dels partits polítics i eviti que es converteixin en gegantines agències de col•locació. (I alhora, atès que aquest tema com gariebé tots té més d'una cara, una redignificació de la política que eviti que es malpensi de qualsevol pel sol fet d'haver estat membre d'un partit o familiar d'un polític. Hi ha grans professionals que han vist arruïnada la seva carrera per això.) O això, o una foguera ben grossa…

Imams, periodistes, mal parits i politicastres

Sexualitat i procreació són indestriables. El sexe per plaer i prou és pecat. El sacerdoci és només cosa d’homes. L’avortament és un crim. Anar amb la dona d’un altre és pecat. La homosexualitat és pecat. L’església és una institució de les que al llarg de la història ha fet més per posar fi a l'esclavitud i per la igualtat de la dona. Els catòlics són els únics que mantenen la consciència moral d'Europa. Hi ha molta gent que ha intentat destruir l'Església. Els comunistes ho van intentar d'una manera. Els liberals ho intenten d'una altra.

Qui diu aquestes bestieses és el bisbe Novell, de Solsona. I ningú no se n’escandalitza. Algun mosso d’esquadra va a enregistrar els seus sermons per veure si s’hi troba alguna proclama legalment punible? Algú s’entretindrà a identificar qui i què representa aquest senyor dins de l’església catòlica abans de desqualificar globalment la seva religió i els seus fidels?

L’imam de l’oratori de Terrassa està sent investigat per la policia, segons informen el País, la Vanguardia i l’Ara, entre d’altres mitjans, perquè segons diuen ha recomanat corregir les desviacions de conducta de les dones musulmanes fent servir mètodes violents. Algun mosso d’esquadra va a enregistrar els seus sermons? Tenim traductors prou fiables? Tenint en compte que l’àrab clàssic és incomprensible per a la majoria de fidels, i que per tant els sermons d’aquest home deuen ser fets en darija, algú s’ha pres la molèstia de fer-ne una interpretació tenint en compte les limitacions expressives d’aquesta variant dialectal? Com és que la pròpia comunitat musulmana el defensa? Com és que cap dels mitjans que corren com mosques cap a la merda quan hi ha notícies d’aquest tipus s’ha pres la molèstia de contactar amb l’ISOR o amb algun expert mínimament homologable, per tal de saber l'origen, la història i l’orientació ideològica de l’associació que manté l’oratori, el paper dels imams a l’islam (que no són capellans, sinó uns mandaos, per dir-ho planerament i simple) i la tipologia de les (males) relacions existents entre la UCIDE i el CICC? Algú amb dos dits de front i de coneixement pensarà que aquesta (probablement falsa) denúncia s’inscriu en el marc d’una batalla teològica i d’influència i poder entre musulmans? Algú s’entretindrà a identificar qui i què representa aquest senyor dins de l’islam abans de desqualificar globalment la seva religió i els seus fidels?

L’amic Joan Manel Oller ha tornat a fer de periodista desinformat i ha disparat aquest article naïf i políticament correcte, en lloc de pensar que tot això està passant per alguna cosa més que per primitivisme, encarregar un article decent i fer una mica de periodisme d’investigació amb majúscules. I, és clar, no ha aconseguit altra cosa que encendre els anticossos dels fills de puta de sempre, i posar-ho a huevo perquè els plataformos i altres gilipolles disparin amb bala, comencin a barrejar la guerra santa amb els ous ferrats i desbarrin intensament…

El problema és que aquestes coses no poden explicar-se amb frases simples de subjecte, verb (a ser possible transitiu) i predicat. Calen subordinades, notes a peu de pàgina i algunes figures retòriques. I ja sabem que els interessats a parlar d’aquestes coses per càlcul polític i no per voluntat de millorar la societat no estan per orgues…

Començant pels genials politicastres locals, que només saben dir que l’imam era enrotllat i simpàtic, i que segurament per això deu ser innocent. Hòstiaputa, el mínim que se li pot demanar a un responsable de la gestió pública d'aquests afers és que s’informi, que no la cagui gaire, que digui coses amb sentit i que més enllà del comentari de cafè que hagués fet la meva àvia aporti alguna llum al tema. Gràcies.

Qui planta cara a qui?

Rajoy a Brusel•les dient amb cara de mal de ventre que només pot suportar un dèficit del 5 i pico per cent? Brusel•les a Rajoy dient que una polla, que o el tres o multa al canto? Mas a Rajoy dient que carregar el vuitanta per cent del dèficit a les autonomies és de triler i que vol el pacte fiscal? Joana Ortega als funcionaris dient que passin pel platet d’almoines i que es pintin a l’oli la paga doble? Els funcionaris dient que en aquestes condicions treballarà productivament la seva puta mare? El Banc Sabadell demanant encara més diners públics per fer fusionfiction? La gent normal cremant la seu central del Banc Sabadell amb la seva cambra cuirassada, els seus directius i els seus bitllets a dins? 

Massa notícies contradictòries, i massa gent que planta cara de cara a la galeria i prou. Llegiu al Sabrià, que té més lucidesa que la majoria de ministres, i acolloniu-vos. O emprenyeu-vos. O feu el que vulgueu, però no us tanqueu a casa. Comença a ser hora de liar-la parda…